Història

Els Principis

Com treballaven els primers hackers de la història? Doncs en aquella època no utilitzaven ordinadors com avui en dia o com molta gent pensaria sinó que utilitzaven telèfons, ja que en aquella època no existien els ordinadors personals. El sistema que feien servir era molt simple enviaven missatges de soroll dels telèfons fins a les empreses de telefonia, perquè els que controlaven les trucades eren ordinadors que funcionaven a base de missatges de soroll. Així que els primers hackers van crear la «Blue box» un aparell capaç de trametre qualsevol classe de soroll amb la mateixa freqüència que els ordinadors de la telefonia i així poder accedir-hi. La principal motivació dels hackers era simplement divertir-se mentre trobaven noves maneres d’aconseguir fer trucades gratis o amb gent de tot el món.

Els primers hackers de les xarxes

El cap d’un temps van aparèixer els primers ordinadors personals, tot i que encara que sembli una cosa inimaginable els ordinadors personals van ser creats pels primers hackers de la història com per exemple un dels fundadors d’Apple Steve Wozniak. Arran dels primers ordinadors personals molts dels antics hackers telefònics van deixar de «jugar» amb els telèfons un cas molt clar van ser l’anteriorment nomenat Steve Wozniak o també el conegut capità Crunch.

APPLE 1 COMPUTER

Tot i que semblava que l’era dels hackers havia acabat, més tard va aparèixer un factor que canviaria tot aquest pensament, l’internet, gràcies a l’internet tots els ordinadors van començar a interconnectar-se i com la idea principal de l’internet era aquesta un nou tipus de hackers van aparèixer els coneguts actualment hackers de les xarxes. En un principi la visió d’aquesta «nova generació» de hackers era molt semblant a la dels seus predecessors que era aconseguir entrar en llocs on no haurien d’entrar només per pura diversió intel·lectual.

Un dels més reconeguts hackers d’aquesta era va ser Kevin Mitnick, durant molt de temps es va dedicar a entrar en molts llocs privats com per exemple en bases de dades o en carpetes amb informació privada d’empreses i d’institucions a escala mundial. Els seus actes eren molt simples, intentava entrar en un servidor privat i un cop era a dins simplement deixava un missatge fent burla de tenir l’habilitat suficient per entrar i no ser detectat.

El cap del temps molta més gent es va anant afegint a la moda, però per mala sort no tothom veia aquesta moda de la mateixa manera, ja que alguns veien l’oportunitat de fer actes criminals com robar dades personals i fer extorsions a grans empreses o inclús a governs de diferents països.